Parell de bases

En biologia molecular el terme parell de bases (bp, de l'anglès base pair) s'empra com a mesura de longitud d'àcids nucleics de cadena doble (ADN generalment). S'entén per parell de bases, dos nucleòtids oposats en cadenes d'ADN o ARN complementàries enllaçats per ponts d'hidrogen.

Els àcids nucleics estan formats per nucleòtids. Al seu torn, un nucleòtid és format per un fosfat unit a un nucleòsid i el nucleòsid, per una pentosa (ribosa en l'ARN o desoxiribosa en l'ADN) unida a una base nitrogenada. Doncs és precisament la base nitrogenada qui dona la singularitat i el nom a cada nucleòtid i d'aquí que se simplifiqui i es parli directament de bases com unitats del polímer que és un àcid nucleic. Així es parla d'un fragment d'ADN de 3 kb o d'un oligonucleòtid de 24 bases per obtenir un fragment de 500 bp mitjançant PCR. Amb aquesta unitat es mesura el nombre de bases de què està constituïda una seqüència de d'ADN tot i que sovint es parla de bp parlant de cadenes simples d'ADN i ARN.

La mida d'un gen individual o del genoma sencer d'un organisme és sovint mesurada en parells de bases, ja que l'ADN és normalment de doble cadena. D'aquesta manera, el nombre total de parells de bases és igual al nombre de nucleòtids d'una de les cadenes (amb l'excepció de les regions de cadena senzilla no codificants dels telòmers. S'estima que el genoma haploide humà (23 cromosomes) té vora 3200 milions de parells de bases de llargada i conté 20.000-25.000 gens diferents.^[1]